MAR-MENT-ULLS

 

Pense moltíssimes coses quan veig aquesta última pintura, però hi ha una idea que torna amb més insistència que d'altres. És alguna cosa així com que, encara quan estem mirant fixament alguna cosa, un paisatge, un animal, una vida, una foto, un somni, una acció... moltes vegades encara quan la nostra ment està volcada cap a aquesta cosa, els nostres ulls estan en un altre lloc. Si entenem als ulls com un portal cap a la nostra ment, llavors és a través d'aquests que podem captar totes aquestes imatges, que corren a la nostra ment i ens fan estar al costat d'aquest paisatge, a aquest animal, etc. Però, si els nostres ulls estan en un altre lloc, si ells juguen a estar en un altre lloc… On estem realment? Sembla existir una separació entre aquesta vista cap a la mar, la meua ment, i els meus ulls…

Ahhh, això és massa rallant! No sé ni tan sols que vull dir, potser per això m'agrada tant René Magritte, em fa pensar tant, tant per mai tenir res concret. Però és que adore pensar, m'agrada el plaer de pensar.