L'AURA HA D'EXISTIR FINS QUE OBRIS LA BOCA


A vegades vas pel carrer i perceps irradiacions lluminoses que envolten a certes persones, no us ha passat  mai?. Atures la mirada i travesses el cos aliè de cap a peus. Conclous que aquesta persona desprén un halo que la distingeix: l'aura.
L'aura, com deia Andy Warhol és alguna cosa que únicament poden percebre els altres i solament veuen allò que volen veure. Tot està en els ulls dels altres. Solament pots veure una aura en gent que no coneixes molt bé o que no coneixes en absolut. Quan veus algú pel carrer, pot ser que tingua una aura. Però quan obri la boca desapareix. L'aura deu existir fins que obris la boca. Aleshores a mi em sorgeix una pregunta: què  és allò que configura l'aura? 
M'atreviré a dir que un ingredient indispensable és la moda (tot i que també he de reconèixer que al món habiten  fisonomies interessants). No obstant, jo sóc de les que pense que la roba parla per nosaltres, fins i tot quan no tenim ganes de parlar.  A través de la roba expressem un estat anímic, una manera de pensar.  Ja ho va dir Oscar Wilde, la moda dóna a l'home una seguretat que ni tan sols la religió li va donar mai. La moda ens enriqueix  perquè ens afegeix nous significats que expressen què portem dins. Dota de profunditat al mateix temps que de misteri ja que no ens desvetlla completament.

Quan podem triar allò que volem, la moda i el seu món entren a formar part del nostre ésser profund. És curiós, necessitem reconèixer-nos en els altres per a  no sentir-nos sols, però al mateix volem subratllar la nostra individualitat. És ací quan te n'adones que la moda és filla de dos pares antagònics: el pensament i  l'estupidesa. El "pensament" fa referència a aquells individus que creen la seua pròpia forma d'entendre el món i la plasmen a l'hora de vestir mentre que l'"estupidesa" serien aquells que, poregosos, es deixen manipular i es limiten a copiar sense trobar connexió amb allò que exhibeixen.

Tom Ford un dia va dir que l'home mai ha d'utlitzar pantalons curts en la ciutat. Vinga va, quina classe de broma és aquesta? La societat no té prou en menjar-nos la bola continuament que ara ens han de dir com vestir-nos?. Aquest és el problema: que ens deixem portar continuament impulsats per la societat. I no. No,no, no. No deixeu que les modes es convertixquen en epidèmies induïdes. Manifesteu-vos. Deixeu de banda la banalitat, la frivolitat i la superficialitat de la moda i preneu la seua naturalesa narrativa i el seu caràcter polifacètic. Empreu i viviu la moda filla del pensament i tanqueu l'estupidesa a qualsevol calaix. Agafeu allò que més us agrade de les tendències i feu-ho vostre i abandoneu allò que no us aporte cap significat. Expresseu, descobriu, definiu, creeu, mescleu, harmonitzeu, jugueu, disfresseu-vos. Crideu qui sou i que tothom ho escolte. Creeu la vostra aura. Almenys fins el moment en què obriu la boca ella us pertanyerà.


Persones amb aquesta "aura" (pics via The Sartorialist). 

Popular Posts