És quan faig descobertes com aquesta quan crec fermament que la
moda és un art més. I és que: no és l'art un mitjà a partir del qual un individu
expressa sentiments, pensaments i idees? No busca l'art crear sorpresa? No és
un exercici de llibertat on es fa necessari que la imaginació i l'atzar
dirigeixquen l'orquestra?
Quan creia que un dels majors visionaris de la moda (Alexander
McQueen) ens havia abandonat, de sobte apareix Mary Katrantzou i ens dóna una
nova lliçó magistral. Es rebel·la contra el minimalisme i ens planteja el
vestit com un oli que es va omplint de colors vius en un harmoniós i bell caos
de detalls.
Katrantzou és coneixedora de les regles perquè sap
entrellaçar-les, mesclar-les i sintetitzar-les de nou. En les seues peces
observem influències de la seua trajectòria com arquitecta però també
referències constants a l'interiorisme, l'Art-Deco, la Psicodelia, l'Op art, el
Surrealisme, la joieria, l'Hiperrealisme... tot fusionat de manera molt savia.
I pot ser ací sorgeix la pregunta: Quin és el secret d'aquesta
jove promesa? Potser siga una imaginació sense límits combinada amb la
tècnica trompe l'oeil mitjançant la qual la dissenyadora ens fa oblidar
de la distància entre la imatge, la interpretació i la realitat. Una cosa
semblant al que ens pot ocórrer quan contemplem un quadre de Magritte.
Aquesta tècnica, amb un acertat tall de les peces fa que al contemplar els seus
vestits caiguem en una espècie de síndrome de Stendhal o al·lucinació
psicotròpica de la que no podem ni volem escapar.
El que més admire de Mary Katrantzou és una cosa
que feia temps que no observava tan ben plasmada en cap dissenyador: el diàleg
que estableix entre estampat i peça. Patró i teixit estan estretament lligats i
els canvis en el dibuix coincideixen en canvis de forma en el patronatge, en
plecs, en talls... Mary tracta de portar els estampats més enllà d'un pla recte
on estan impresos i aquests poden distorsionar-se amb volums que encaixen
perfectament. Aleshores, a mesura que t'apropes contemples que allò que
semblava un collage abstracte és producte d'un estudi mil·limetrat i és
taaaaaaaaaaaaaaaaaaan bonic que només puc dir:
Al·lucinem tots plegats.
[translation coming soon]
