DISSENYANT METÀFORES
"Ell comença deixant senyals discretes
en el paisatge, gairebé empremtes invisibles, després continua construint
arquitectures reals o metàfores de la professió de l'arquitecte. "
(Barbara
Radice)
Design Metaphors és una seqüència de fotografies preses per Ettore Sottsass durant els seus viatges
als deserts d’Espanya (Barcelona, Madrid, Almeria, Granada) i als Pirineus. Les
metàfores són Land Art contemporani o pseudo-construccions-arquitectòniques
creades en el paisatge amb materials primaris com fusta, pedra, fulles, teles... Ettore, que des de ben petit ja utilitzava la fotografia com a eina fonamental en el procés creatiu, tracta de buscar imatges en el paisatge per tal de qüestionar el rol i la responsabilitat de l'arquitecte en la cultura contemporània industrial.
Amb
aquestes construccions va tractar d’investigar la relació entre l’individu
i el medi físic i fer una reflexió sobre la manera d'habitar. A les seues imatges trobem cases sense parets ni sostres, portes que miren el buit, llits
on no es pot dormir... un conjunt d'objectes que posen a l’home d’espectador en front
del significat vertader de la seua pròpia existència.
Llavors, què pretenia? Què buscava descobrir?
Jo pense que tan sols volia pessigar els nostres cervells, treure'ls a passejar pel medi físic i fer-los passar un test. Cada títol amaga una metàfora dissenyada, dibuixada al paisatge; un paisatge eternament primordial, on la presència de l'artista constitueix un acte simbòlic.
Architettura virtuale, 1973
Disegno di un pavimento su cui tuoi passi sarrano incerti, 1973
Disegno di una porta per entrare nell’ombra, 1973
Disegno di una delle mille sale d’aspetto dove consumerai la tua vita, 1976
Disegno di una scala per entrare in una casa molto ricca, 1974
In ogni stanza c’è il fantasmo del sesso, 1973
Disegno di una autostrada tra due formicai, 1973
Disegno di un televisore per farfalle notturne, 1976
Disegno di un letto bello : non tutti hanno un letto profumato, 1976
La mia fidanzata ogni giorno prende il metrò, 1977
La mia fidanzata saluta l’architettura, 1978
