Saturday, September 13, 2014

BULBASAUR ONLINE


Vull emetre un so de fàstig envers un tema que cada vegada em desinquieta més i més. Alguna vegada us heu parat a reflexionar quina és la relació entre dones i espai públic? No tardarem res en adonar-nos que el carrer no ens pertany i que milers de situacions ho confirmen dia rere dia, des del famós "fes-me una perduda quan arribes" fins al fet de mirar fins l'infinit i més enllà abans de posar la clau al pany. Si bé es tracta de comportaments no generalitzats, sí que suren de forma quasi invisible en les nostres consciències i els portem digerint de fa segles com robots en sèrie. Una educació basada en la por i la indefensió en molts dels casos ajuda, i si no, l'art,el cine i la literatura ja s'ocupen de recordar-ho. Llavors, qui es construeix una personalitat forta per deambular en l'espai públic?

Ostres, doncs deuriem. Deuriem sentir que el carrer ens pertany igual que a l'altre sexe, però per a això necessitem reaprendre-ho, escoltar-ho, llegir-ho i sobre tot veure-ho.


Text adaptat a partir de la lectura del fanzine Bulbasaur, editat a Barcelona i escrit per Blanca Miró, Mirena Ossorno i Andrea Albarado. Un recorregut pel feminisme amb col·laboracions d'Àngela Pujol, Elena Gallén, Monica Tomás, Victor Ginesta i entrevistes a Lucía Lijtmaer Arponera i Nathalie du Pasquier. 
Molt molt recomanable!!!

Thursday, June 12, 2014

CHRISTA VAN DER MEER

 


 



Ahir vaig descobrir a aquesta jove dissenyadora alemanya que experimenta l'art mesclant les seues dues grans passions: la moda i la fascinació pels retrats. Christa creu que les cares defineixen l'identitat d'una persona i utilitza aquest factor d' intriga com una font d'inspiració. Els retrats es fusionen sobre teixits, textures i volums. També utilitza teixits i estampats exòtics per a imaginar collages, creant una fantàstica barretja d'influencies globals que s'uneixen per contar històries.

 El que em sembla més interessant és el procés de tot plegat. Ella tracta de portar els seus retrats a la tela d'alguna forma i el collage és com si fos el seu mitjà preferit. Jo m'ho imagine com una triple transformació: un retrat, que es transforma en collage, que a la seua vegada busca transformar-se en moda.

Aleshores, una vegada el collage passa a convertir-se en moda, aquest pas a 3D és força complicat i em torna a posar en l'etern debat de la moda que no té com a principal objectiu que es complixca l'utilitas.  Un altre cas de moda o art?

Deixem-ho surant.
Crec que ja sabeu el que pense.



  

Monday, May 12, 2014

PRIMITIVE FUTURE: SOU FUJIMOTO

El meu últim gran descobriment ha estat Sou Fujimoto i aquí us el presente en deu pincellades acompanyades dels fragments que més m'han agradat del seu llibre " Primitive future". Gaudiu!

Fan.




Friday, April 25, 2014

CREATIVE ROUTINES

 
 
 
 
 
 

D'on treuen el temps les persones creatives per produir les seues obres? Mason Currey investiga els rígids rituals diaris que centenars d'artistes van practicar durant la seua vida per dur a terme els projectes que tenien en ment.

Representant la roda del temps com un cicle continu de 24 hores, i d'una forma molt visual es mostra qui preferia treballar durant la nit, durant el dia, amb café o sense, amb tabac o alcohol...

Tal vegada el més fascinant d'aquesta recollida de dades es la comparativa que podem establir amb nosaltres. Tenim rutines que ens ajuden a ser productius dia rere dia o ens costa lluitar per conseguir-les?

...


[més informació http://masoncurrey.com/ ]

Monday, April 14, 2014

L'ARQUITECTURA ENCARA ESTÀ PER DESCOBRIR

Ara, entre nosaltres, et diré que l'arquitectura és una cosa diferent de tot el que ens han ensenyat.
L'arquitectura encara està per descobrir. Ens han enlleganyat els ulls i no podem veure-la, però la tenim a tot arreu, és en totes les coses, com un atribut inseparable. Un gest, un dit que assenyala un gir dels ulls, del cap, qualifiquen l'espai i el fan arquitectura.
Dos persones que saben la mútua existència o una persona que fixa un punt en un atles, fan que cada cosa del món trobe el seu lloc.

En una columna de fum, en una incissió de la roca, en un cel blau o ennuvolat, hi ha arquitectura.


Wednesday, April 9, 2014

TAN CAFÉ CON LECHE





Me gustaría conocer a Julio.


Y a Vasili.
Y a René.



Saturday, April 5, 2014

LAS PISCINAS DE HOCKNEY

Si la casa es una máquina para vivir para Le Corbu entonces la piscina es la máquina del placer edonista. Y ningún artista ha sabido capturar la emoción del chapuzón rápido o sin prisas mejor que David Hockney.

Hockney es un tío guay. El otro día mientras hojeaba una revista buscando la inspiración divina o que me bajara el espíritu santo me apareció una foto de su piscina riñón. La piscina de David Hockney. Puede que os preguntéis qué tiene de especial una piscina. Pero sí, ¿a caso hay algo más falso y encantador al mismo tiempo que una piscina? ¿ a caso hay algo que pueda ofrecernos más oportunidades para la abstracción?
Un trocito de mar, un trocito de cielo profundo a nuestra disposición, un lugar repleto de reflejos ondulantes y donde se dan los chapuzones acompañados de los splash más inmediatos.

Hockney se para a observar las piscinas, a ver las sombras que proyecta el agua sobre sus fondos y entonces crea su piscina con reflejos pintados. Ya en sus series de mediados de los sesenta sobre piscinas de Los Ángeles pinta los cuerpos esculpidos de los hombres que deseaba en los escenarios, y de fondo aparece esa arquitectura en monótonos planos pastel y las irresistibles palmeras tan de aquel ambiente del modernismo californiano.

Os dejo con alguna de su obra. 
Ya empiezan a dar ganas de hacer un gran:
SPLAAAAAAAAAAAAASHHHHHHHH!!!


“El problema general de pintar el agua, de encontrar un modo de hacerlo, era el desafío. Es un problema formal realmente interesante, además de como tema, porque el agua puede ser cualquier cosa, cualquier color, es cambiable, no tiene una descripción visual dada.”