Tuesday, October 21, 2014

DISCOVERY OF THE DAY: TOM KAY

Who was Tom Kay? He was an adventurer who loved motorbikes and deserts and foaming rivers. He was a conscientious objector who refused to do national service in the late 1950s. He was also fastidious, clever and humane. His buildings maximised illumination and habitation, and his discipline brought architectural students to peer into the nooks of his own home in Camden Town, north London. The masterpiece I would like to talk about on that post.
As an architect, he never wanted to develop a house style; each project scrupulously addressed the individual needs of brief, site and context. His output was not large, but it was diverse, ranging from houses and interiors to offices, studios and light industry.

His architecture? This is the house that Tom built for his own family, with his studio included. Probably, it was the first of his buildings to receive general acclaim because of the remarkable exercise in compression and sensitivity. It's sited in Murray Mews (Camden Town), backing onto a terrace of Victorian houses.

After initial planning refusal by the local authority who wanted to enforce a l0ft building line, Kay won an appeal enabling him to build right on to the street. The result is a house, made of secondhand London bricks, that is perfectly integrated into its urban surroundings.It's amazing how on a very small site Tom managed to insert three bedrooms, two terraces, the studio, a garage,garden... 
This house has been designed with an uncompromising logic that is in no way doctrinaire. After coming in through the virtually blank brick wall, it is astonishing to find the house full of natural light, often pouring from above. Every opportunity has been taken to maximize space, light and volume and levels on a small site, and the result is a truly innovative house.
I can only admire his work deeply and imagine how amazing would be living in a place like this cosy house. Take a look...



MARY LAUBE









When the title of the collection says everything:
Practical joy.





Sunday, September 28, 2014

SUNDAY INSPIRATION

 
 
 
 
 

Les fabuloses ceràmiques de Jennie Jieun Lee.

Wednesday, September 24, 2014

IN BETWEEN


Aquesta és una fotografia que heu de conservar en la memòria, com a arquitectes, per adonar-vos que, quan feu una columna, quan feu un mur, sempre hi ha alguna cosa passant ENMIG. I aquesta és, per suposat, una molt famosa fotografia, però per a mi és un simbol del treball d'un arquitecte.
Faces el que faces, sempre has de tenir açò en ment.

------------

This is the photograph you have to keep in your memory, as an architect, to realize that, when you make a column, when you make a wall, there is always something happening IN BETWEEN. And this is of course a very famous grat photograph, but for me is the symbol of the work of an architect.
Whatever you do, this is what you must have in mind.


Herman Hertzberger



Saturday, September 13, 2014

BULBASAUR ONLINE


Vull emetre un so de fàstig envers un tema que cada vegada em desinquieta més i més. Alguna vegada us heu parat a reflexionar quina és la relació entre dones i espai públic? No tardarem res en adonar-nos que el carrer no ens pertany i que milers de situacions ho confirmen dia rere dia, des del famós "fes-me una perduda quan arribes" fins al fet de mirar fins l'infinit i més enllà abans de posar la clau al pany. Si bé es tracta de comportaments no generalitzats, sí que suren de forma quasi invisible en les nostres consciències i els portem digerint de fa segles com robots en sèrie. Una educació basada en la por i la indefensió en molts dels casos ajuda, i si no, l'art,el cine i la literatura ja s'ocupen de recordar-ho. Llavors, qui es construeix una personalitat forta per deambular en l'espai públic?

Ostres, doncs deuriem. Deuriem sentir que el carrer ens pertany igual que a l'altre sexe, però per a això necessitem reaprendre-ho, escoltar-ho, llegir-ho i sobre tot veure-ho.


Text adaptat a partir de la lectura del fanzine Bulbasaur, editat a Barcelona i escrit per Blanca Miró, Mirena Ossorno i Andrea Albarado. Un recorregut pel feminisme amb col·laboracions d'Àngela Pujol, Elena Gallén, Monica Tomás, Victor Ginesta i entrevistes a Lucía Lijtmaer Arponera i Nathalie du Pasquier. 
Molt molt recomanable!!!

Thursday, June 12, 2014

CHRISTA VAN DER MEER

 


 



Ahir vaig descobrir a aquesta jove dissenyadora alemanya que experimenta l'art mesclant les seues dues grans passions: la moda i la fascinació pels retrats. Christa creu que les cares defineixen l'identitat d'una persona i utilitza aquest factor d' intriga com una font d'inspiració. Els retrats es fusionen sobre teixits, textures i volums. També utilitza teixits i estampats exòtics per a imaginar collages, creant una fantàstica barretja d'influencies globals que s'uneixen per contar històries.

 El que em sembla més interessant és el procés de tot plegat. Ella tracta de portar els seus retrats a la tela d'alguna forma i el collage és com si fos el seu mitjà preferit. Jo m'ho imagine com una triple transformació: un retrat, que es transforma en collage, que a la seua vegada busca transformar-se en moda.

Aleshores, una vegada el collage passa a convertir-se en moda, aquest pas a 3D és força complicat i em torna a posar en l'etern debat de la moda que no té com a principal objectiu que es complixca l'utilitas.  Un altre cas de moda o art?

Deixem-ho surant.
Crec que ja sabeu el que pense.



  

Monday, May 12, 2014

PRIMITIVE FUTURE: SOU FUJIMOTO

El meu últim gran descobriment ha estat Sou Fujimoto i aquí us el presente en deu pincellades acompanyades dels fragments que més m'han agradat del seu llibre " Primitive future". Gaudiu!

Fan.