Sunday, June 30, 2013

LAURENCE ANYWAYS





Anit vaig anar a veure Laurence Anyways finalment. Portava esperant la pel·lícula ja quan només era un projecte mencionat per Xavier Dolan i va ser ahir quan em vaig enfonsar en la butaca disposada a submergir-me en l'univers oníric del jove director.  Francament, no em crec capaç de fer una crítica constructiva a la primera visió de la pel·lícula , perquè sóc massa fan de Dolan i perquè vaig anar al cine amb la idea de que veuria una joia. Ho reconec.

No obstant, puc entendre que l'espectador puga estar decepcionat o encegat per tant d'excés. Laurence Anyways és molt diferent a 'Les amours imaginaires' o a 'J'ai tué ma mère'. Costa molt més de digerir. Dolan segueix recordant-nos que 'Il n'y a pas d'amour hereux' i inconscientment ( o conscientment, qui sap) continua la seua trilogia sobre l'amor impossible. Si'J'ai tué ma mère' era la història d'amor impossible entre un adolescent i la seua mare, i 'Les amours imaginaires' és l'amor impossible entre joves, 'Laurence Anyways' és presenta com un amor adult impossible. 

En constant canvi d'una escena altra, colors molt vistosos i fent ús de l'art kitsh la película pot ser una joia per als bulímics visuals com jo, al mateix temps que pot resultar una bomba barroca explosiva per a molts d'altres. No obstant, crec que sí que existeix la preocupació per trobar l'equilibri dins la pròpia estètica, trobem una gran armonia plàstica, una rica paleta de colors que encaixa amb una rica paleta de música. És aquesta, una de les qualitats que més admire de Dolan, coneix molt bé l'art de mesclar i de crear metàfores visuals. La pel·lícula està plena de  fotogrames de gran bellesa i emoció que queden gravats a la ment.

Laurence Anyways és una pel·lícula sobre la identitat sexual i sobre l'amor però també ho és sobre la mirada. La mirada de la societat cap a la gent diferent, cap als marginats. És una pel·lícula diferent, transgressora, intel·ligent. « C’est spécial », com dirien els personatges de la pel·lícula. Especial...

Siga com siga, altament recomanable.



4 comments:

  1. Molt interessant, no me n'havia adonat que és de Dolan, qui em va deixar molt bona impressió amb 'Les amours imaginaires'. No et puc dir molt més fins que la veja, però el teu comentari m'ha recordat prou a alguns aspectes del cine de Kim Ki-Duk, aparentment tan llunyà; "hierro 3" pel tractament dels temes, juntament amb els somnis (o millor dit, els malsons), i a "Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera" per la cura i la importància plàstica. Si no les has vistes, recomanades estan :)

    ReplyDelete
  2. Ah! 'Les amours imaginaires' crec que s'asembla en certa mesura a 'Les amants réguliers' de Philippe Garrel. A mí m'encanta eixa pel.lícula, fes-li una ullada (si no la coneixes) i ja em dius!

    ReplyDelete
  3. Doncs si és de Dolan, jo també veuré aquesta! Gràcies per la recomanació, Manavid ;)

    ReplyDelete