Saturday, August 17, 2013

BEACH HOUSES





Andrew Geller ha tornat a mi com si sapigués que la seua Irwin Hunt house em va enamorar a primera vista farà cosa de mig any. I després d'haver estat uns dies investigant les seues petites obres mestres he de confessar que sóc fan. Fan de la seua forma d'entendre el disseny i portar-lo en dosis exquisistes a l'arquitectura.Cada vegada admire més el treball d'arquitectes com Yona Friedmann o ell que van cap al vessant utòpic en l'arquitectura. Les seues obres es converteixen en utopies realitzables i malgrat no ser nomenats en l'escola, descobrir-los m'ha fet molt feliç. 

Si parlem d'Andrew Geller ens situem en un periode perdut en la civilització, un periode d'expectació innocent, un temps de picnics en familia a la platja, ensalada de col, lliteres i dutxes a l'aire lliure. Fou prou abans de que els preus es dispararen, abans de que el tràfic fos insuportable i l'arquitectura passara a ser tan pretensiosa. També eren uns temps sense restrincció de zones i on hi havia un creixement de la consciència sobre el medi ambient, un temps en que les cases eren dissenyades per construir-se al costat d'una duna o sobre zones pantanoses. Cal entendre aquest moment per entendre la seua arquitectura, que busca capturar l'exhuberància del moment històric però amb un punt vanguardista. 

Crec que Geller, abans que res, era dissenyador i no utilitzava el llenguatge tan pedant que de vegades parlen els arquitectes. Quan ell parlava sobre el seu treball ho feia el·lípticament o mitjançant generalitats. I això el fa especial. 

Un d'eixos descobriments que t'alegren el dia.





1 comment:

  1. Un descobriment que desitge algun dia pugues aplicar amb mi;)

    ReplyDelete