FAAAAAAANAAAAART

Últimament he estat pensant molt en què significa ser original o ser autèntic, ja que sembla que tots busquem aquesta distinció d'alguna manera. Bé siga en la vida real o en la xarxa. Internet s'ha democratitzat i tots podem tenir una veu però açò resulta un tant intimidant. Costa crear i sembla que ja estiga tot creat. Arriba un punt on pot parèixer que totes les històries ja han segut contades, tots els quadres pintats i totes les cançons escrites. Tot arxivat. Tot surant a internet.

I què? Ser creatiu no és una professió, més bé una forma de mirar el món. La creativitat pot sorgir d'on menys t'ho esperes. Per exemple, moltes vegades el millor art prové de la distància, de la tristesa, del desamor. Totes aquestes "males experiències" són experiències que ens poden otorgar un altre tipus d'inspiració que ens permeta crear. Aquestes experiències s'han d'aprofitar.

Al final tot tracta sobre un tipus de creativitat i originalitat en la qual rau l'èxit: és ser FAN. Què passa si quan estas plof, quan et sents trist el més terapèutic és escriure les paraules d'un altre. Escriure cites d'altres persones  ja que les teues pròpies paraules no et porten confort. I aleshores te n'adones que t'importa un pito ser original, únic o tenir una identitat artística. Només vols ser feliç siguent una FAN. I ser una FAN és una de les coses més meravelloses que es poden ser mai. Perquè et sents connectada a altra gent i te n'adones de que com et sents s'ha sentit molta gent al llarg del temps. I ser 'fan art' et recomposa.

[Text adaptat a partir del discurs de Tavi Gevinson. Sóc fan.]

  

A tornar-se bojos tots!

S'ha de ser fan art professional!!!