DOG DAYS ARE OVER

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No fabrique idees. Ni m'obsessiona cap idea. Quin descans. Quin descans no ser més, que una naufraga, que va d'aquí a allà, a poc a poc, d'aquí a allà, no just en el mig, però com si fos en el mig d'una marea quieta. Ganes de només contemplar el clar de lluna i deixar-se portar. Sí, així com una pintura. La naufraga i el pintor contemplen la mateixa lluna. No flueixen idees, només paraules amb sensacions. Així, sense moviment. Merda.

Tal volta demà comence l'acció.

Fotos: París, estiu 2012.