Friday, January 25, 2013

OHHHHHHHHH MARY!

 
 


És quan faig descobertes com aquesta quan crec fermament que la moda és un art més. I és que: no és l'art un mitjà a partir del qual un individu expressa sentiments, pensaments i idees? No busca l'art crear sorpresa? No és un exercici de llibertat on es fa necessari que la imaginació i l'atzar dirigeixquen l'orquestra?


Quan creia que un dels majors visionaris de la moda (Alexander McQueen) ens havia abandonat, de sobte apareix Mary Katrantzou i ens dóna una nova lliçó magistral. Es rebel·la contra el minimalisme i ens planteja el vestit com un oli que es va omplint de colors vius en un harmoniós i bell caos de detalls.

Katrantzou és coneixedora de les regles perquè sap  entrellaçar-les, mesclar-les i sintetitzar-les de nou. En les seues peces observem influències de la seua trajectòria com arquitecta però també referències constants a l'interiorisme, l'Art-Deco, la Psicodelia, l'Op art, el Surrealisme, la joieria, l'Hiperrealisme... tot fusionat de manera molt savia.  

I pot ser ací sorgeix la pregunta: Quin és el secret d'aquesta jove promesa? Potser siga una imaginació sense límits combinada amb  la tècnica trompe l'oeil mitjançant la qual la dissenyadora ens fa oblidar de la distància entre la imatge, la interpretació i la realitat. Una cosa semblant al que ens pot ocórrer quan contemplem un quadre de Magritte. Aquesta tècnica, amb un acertat tall de les peces fa que al contemplar els seus vestits caiguem en una espècie de síndrome de Stendhal o al·lucinació psicotròpica de la que no podem ni volem escapar.

 El que més admire de Mary Katrantzou és una cosa que feia temps que no observava tan ben plasmada en cap dissenyador: el diàleg que estableix entre estampat i peça. Patró i teixit estan estretament lligats i els canvis en el dibuix coincideixen en canvis de forma en el patronatge, en plecs, en talls... Mary tracta de portar els estampats més enllà d'un pla recte on estan impresos i aquests poden distorsionar-se amb volums que encaixen perfectament. Aleshores, a mesura que t'apropes contemples que allò que semblava un collage abstracte és producte d'un estudi mil·limetrat i és taaaaaaaaaaaaaaaaaaan bonic que només puc dir:


Al·lucinem tots plegats. 


[translation coming soon]



No comments:

Post a Comment