Friday, May 3, 2013

L'ÉLÉGANCE DU HÉRISSON

Han estat només uns minuts. Hem entrat i de sobte és com si forem en un altre món. Un buit, una cascada, cel, arbres, selva. Ho reflexione i m'encanta tornar a comprovar el poder d'emoció que pot provocar l'arquitectura nova per a la vista, les idees utòpiques portades fins a la fi. No sé com ha pogut ser que en un mateix dia, després d'una conversa sobre 'L'elegància de l'eriçó' hagem pogut acabar allà, escoltant aquell porter ( o jardiner) parlant-nos d'arquitectura. Parlant-nos d'amor al mateix temps. Com no ho havia pensat abans? Què no té l'arquitecte alguna cosa en comú amb el jardiner meticulós? Tot el món entén que l'èxit del jardiner depén de que les plantes que ha escollit per al seu jardí creixquen bé allí. No importa la bellesa de la seua idea de jardí: serà un desastre si no és l'entorn adecuat per a les plantes i no poden florir en ell. També l'arquitecte treballa amb éssers vius: amb éssers humans, que són molt més impredictibles que les plantes. I la relació que segueix ja és fàcil d'imaginar.

No comments:

Post a Comment